Aires de novetat, cultures que s’uneixen,
és temps de noves petjades.
De nou l’estiu es passeja
per damunt d’aquestes terres fecundes,
sense parar ni destorbar
però la llum ens sacseja
fent-nos adonar del que esdevindrà.
Són dies de joia i gaudi,
els nostres ulls brillen com el sol
car són el reflex del cor;
ara passa un nou impuls,
una vida nova que ens vol.
El vent bufa amb força i plaer,
el cel ens diu que està contenta
en veure la resposta dibuixada; ja és festa,
simplement un somriure d’estimada.
Així és com neixen les flors
fent rotllana, s’enfilen per amunt.
