Menorca, un viatge de (in)somni o quan quedes escurat després de pagar els bitllets d’avió

La nostra illa sempre sol figurar com un dels “llocs turístics a visitar, ineludiblement”. El que vaig a dir en les línies que vindran ja ho vaig escriure (més o menys) fa un parell d’anys, però és que les coses, malauradament, no han canviat, i pregunto jo, canviaran algun dia?

Menorca és la destinació turística que hauria de figurar en tots els quaderns de viatge de la gent més rodamón del planeta, quaderns on s’alabarien, i no n’hi ha per menys, els fabulosos paisatges encara verges, la natura ben conservada i tot el que ja sabem els menorquins. Però em sembla que aquest desig de veure quaderns de rodamóns plens de lloances cap a Menorca, de moment, quedarà en un simple somni…

El somni d’un dia poder arribar a Menorca l’illa encantada del Mediterrani, havent pogut triar els horaris més adients d’avió.

El somni de poder agafar un avió sense quedar net, amb la butxaca escurada i amb sensació que les companyies aèries t’han près el pèl. (Al cap i a la fi crec que no és una sensació)

El somni d’arribar a Menorca, amb el somriure dibuixat, quan veus aquell cartell de “Welcome”, i encara no has passat la frontera de saber si les teves maletes s’hauran perdut.

El somni de no haver de decidir quatre mesos abans si tindràs una maleta a facturar o dues, perquè és clar, sinó hauràs de pagar encara més.

En definitiva, el somni, de poder dir, un dia, que arribar a Menorca és fàcil, amb uns preus asequibles, que el viatge s’organitza sense massa problemes i que tot va de meravella.

Ja sé que si costés quatro euros arribar a Menorca no seria el mateix, perdria en qualitat i en reputació, ja sé també allò de que la petjada o empremta ecològica s’ha de controlar, per tal de no malmetre la natura, tan preada i alhora tarjeta de presentació de la nostra oferta turística; però, pens jo, no s’hauria justament de trobar aquest equilibri entre home i naturalesa, entre home i activitat econòmica tal i com assenyala el nostre estimat títol de Reserva de Biosfera del que enguany es celebra el 20è aniversari ? Potser ja seria hora, d’una vegada per totes. O potser haurem de seguir somniant anys més. Un de vegades perd l’esperança.

No entenc massa en turisme, ni en economia, només sé que cada vegada que em confronto a aquesta gran aventura que és comprar bitllets d’avió per arribar a Menorca, em sent estafada i començo a tenir febre i mal de cap, per no dir que em posa de mal humor. No és qüestió aquí de contar la meva vida, perquè com jo som milers de persones que, tot i que ja hauriem d’estar inmunitzats pel simple fet de ser menorquins, ens segueix escandalitzant i alterant els preus esfereïdors que hem de pagar per posar els peus a l’illa. I sobretot quan vius a l’estranger. Després de passar pel tràngol de no trobar enllaços convenients entre la meva ciutat de sortida i l’arribada a Menorca, després de fer malabars combinant vacances, dies festius, intentant endevinar el futur per saber quantes maletes necessitaré jo dintre de 3 mesos, també em trobo en què pel simple fet de pagar amb tarjeta bancària, he d’afegir 8€ més a totes les taxes existents i encara per existir. Ha surtit publicat ara que el Ministeri de Foment baixarà les taxes aeroportuàries però gairebé que ni m’importa, no crec que ens afecti, ja trobaran algun argument per justificar el proper augment dels bitllets d’avió.

Jo, com a menorquina, em puc agafar a una espècie de ressignació (que ja sé que no és bo) justificada pel fet de “no-em-queda-més-remei-si-vull-veure-sa-familia”…però, i tots aquells turistes que tenen ganes de conèixer Menorca, tota aquella gent que ve de l’estranger? Com punyetes entendran que s’hagi de pagar més car (gairebé sempre) per un vol nacional de 40 minuts (posem per cas de Barcelona a Menorca) que per un vol continental de dues hores (de qualsevol ciutat europea a Barcelona, per exemple) ? Per ells, per tots aquests turistes no hi ha descompte de resident que valgui, com per jo, tot sigui dit de passada.

Senzillament, aquest panorama em fa mal al cor. Així i tot, és clar, m’agafaré al costat positiu de les coses, i és que monpare i mumare no em faran pagar per l’allotjament, després dels 450€ per cap que ja hauré pagat (els comptes surten ràpid per una familia de tres persones, per exemple), he de dir gràcies. Però, oh quina llàstima!! els turistes no tenen on dormir gratis, que, és clar, tampoc és la solució si volem una Menorca econòmicament sostenible.

Amb el cor encongit, seguiré fent publicitat de Menorca allà on vagi jo, perquè Menorca és un tros meu. Menorca mereix donar-se a conèixer. Lluitem llavors, però de veres, deixem-nos de paraules que parteixen amb el vent. Amb la tramontana potser.