Comença ja a fer fred d’aquell ben bo, d’aquell que pica i fa posar les mans dins la butxaca. Caminam cap per avall i de les finestres de les cases de pobles i ciutats s’entreveuen uns llumets de colors que intermitentment ens recorden que les festes de Nadal i de Cap d’any s’apropen. No hi ha volta enrere, ja esteim a punt, un any més, de girar el darrer full del calendari.

El mes de desembre sembla que la vida agafa un altre color, i sobretot, la gent es veu immersa en un ritme frenètic d’anades i vingudes, de càlculs per estirar els doblers tot el que puguem, i és que entre regals, vestits i menjars la cosa no és per menys. Són d’aquelles tradicions que ens fan pensar i repensar les coses.

Hi ha gent que només pel simple fet de pensar en aquestes dates ja està contenta, persones a qui el cor els torna gran i un somriure inesborrable queda clavat a la seva cara. Però per d’altres persones aquestes festes són un suplici, uns dies de tristor a amagar, de plors que no són benvinguts, de pensaments nostàlgics i de mirades melancòliques.

Així i tot, cadascú a la seva manera s’hi prepara. Tots tenim els nostres petites costums, petits rituals del quals és gairebé impossible escapar. Grans i petits tenim un mes de desembre ben ritmat per les agulles d’un rellotge que avança donant passes de gegant.

Els petits de la casa viuen dins d’una màgia creada pels grans, una màgia sense límits. Les escoles preparen festes de final d’any, els infants aprenen a cantar cançons de Nadal, a so de fum fum fum i de jingle bells, fillets i filletes viuen, per uns dies, un món de quasi absoluta perfecció on tothom s’ha d’estimar i tothom ha de ser feliç. Llavors entra també en acció el joc dels amagatalls : amagar el moment en que els pares hauran d’anar a comprar els regals, amagar el lloc on guardarem aquests regals fins que sigui hora de donar-los, amagar també que els doblers s’estan acabant, amagar qui són en realitat Pare Noel i Reis Mags… finalment, molts d’amagatalls té aquest mes de desembre. I em sembla gairebé increible, que en el món en el que vivim  i on no aturem de repetir que els fillets i fillets ja no tenen innocència, els grans siguin encara capaços de trobar tants d’amagatalls per aquest mes de desembre ! Potser sigui que els nens, quan volen, sí que saben ser nens, o serà més bé que els pares, quan volen, sí que saben veure els seus infants com a aquells fillets encara tendres i incrèduls…

Al final hauriem de poder girar el darrer full del calendari tot l’any per tal de viure un món de màgia, de bons propòsits i de molt d’amor de manera perpètua !