Fou a principis d’estiu, o finals de primavera, quan normalment comencem a tenir ganes de vacances, de sol, de farniente i de passejades vora el mar. Sota un cel ben blau, un dia, vaig rebre un correu de Locky, periodista per Bo Travail, la productora que realitza el programa Echappées Belles de la cadena estatal France 5. Em demanava si la podia ajudar, si els volia donar un cop de mà en la realització d’aquest reportatge que estaven preparant sobre les nostres Illes Balears i que estava previst filmar a principis de septembre. I el meu cor va fer bim bam bum i vaig dir que sí!
No parlo masso sovint dels meus projectes professionals aquí al meu blog. Ho faig més bé a la pàgina Facebook. No em demaneu perquè. No ho sé ben bé però segurament perquè al Facebook les publicacions són més curtes i sobretot perquè crec que qualsevol freelance ha de tractar amb molt de respecte els seus clients, forma part d’una certa ètica professional. Però bé, això ja són figues d’un altre paner!
Platós i seqüències
Estava dient, idò, que quan dissabte passat, molta gent d’aquí (i d’allà) estava disfrutant d’una gran nit de Halloween, jo (i la meva familia, evidentment!) estàvem plantats davant la tele (sí, sí, en tenim una, què us penseu?!), a punt per escodrinyar qualsevol detall de les aventures de Jérôme Pitorin (presentador) en el seu «Intensament Balears», títol que havien donat a aquest capítol de Echappées Belles (el programa existeix des de 2006 i té molt-bastant èxit).
Gran part de l’estiu, havia estat treballant per confeccionar un pla i uns llistats per ajudar als periodistes a montar els seus escenaris. M’havien donat per consigna: «volem un punt de vista dels habitants, no volem un punt de vista turístic». I bé, com us ho diria, jo sóc «habitant» i a la vegada ja començo a conèixer bastant bé la societat francesa. Així idò, vaig donar noms, vaig passar adreces, explicar llocs (els llocs s’expliquen? bona pregunta, en tot cas jo ho vaig intentar), vaig fer telefonades, etc.
Una molt petitona pedra ben minúscula sense importància per aquest gran edifici que és Echappées Belles
I desprès de tot això, vaig desaparèixer. Em vaig fer petita. I vaig esperar. M’havien anunciat els dies de rodatge. Sabia que l’equip arribava a les Illes a principis de septembre, just després del meu retorn a França. I vaig, sobretot, estar contenta quan em van dir que Jérôme Pitorin havia trobat n’Aleix Riera allà on tocava i a l’hora que tocava… era una mica jo qui els havia donat cita. Vaig també estar contenta de veure que havien pensat en les avarques fabricades de manera tradicional. Contenta de veure que havien arribat al monestir de Lluc, a Mallorca. Contenta de veure que a Eivissa i Formentera també havien trobat bons elements.
Els òrgans de govern responsables de turisme també van posar el seu granet d’arena (i vaig tenir una mica la sensació que bona part dels meus clients s’havien donat cita a la mateixa plaça!). I jo, a distància, em vaig fer ben petita, petitíssima. I ja està, em bastava, estava feliç. Amb un gran somriure.
Feliç i amb un somriure d’haver ajudat a mostrar una altra cara de les meves illes als meus compatriotes francesos. Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. I segons sembla, el programa va ser tot un èxit d’audiència!
Fou una bella història. Una bona experiència.
El vídeo es una mica feixuc per carregar-lo aquí però us convido a veure'l seguint aquest enllaç.
Margarida
—
Como habéis podido comprobar, este artículo «infringe» el hábito de redactar los artículos en castellano para la versión española del blog. Pero tratándose de las Baleares, lo más judicioso me ha parecido utilizar la lengua catalana.
