Minorque

S’évader…à Minorque !

Les beaux jours sont la et nous avons envie de voyager. Après un hiver long et rigoureux nos pensées commencent à se projeter sur les vacances d’été. On pense à ces petites escapades que nous allons faire et qui vont nous permettre de mieux attaquer la rentrée prochaine. On songe à de belles promenades le long de la mer, à des barbecues entre amis, à rendre visite à ces amis chers et qui habitent loin, on cherche, en définitive et quels que soient nos goûts, nos besoins, notre situation ou nos modes de vie à nous évader.

Le fait de s’évader permet à l’être humain de se vider, de changer d’air, de non-maîtriser ses pensées obsessives qui parfois nous poursuivent à longueur de journée, et de nuit aussi. L’évasion a du être créée comme contrepartie aux angoisses quotidiennes qui viennent de temps en temps miner nos journées.

Heureusement donc qu’on est tous capables de nous évader, que ce soit au travers d’une bonne lecture, d’un film, d’un dîner aux chandelles ou d’une balade champêtre…et surtout, et c’est bien connu, ce sont les voyages qui ont la capacité de nous faire tout oublier et qui nous permettent, aussi, d’ouvrir les yeux au-delà de nos frontières.

Dans le monde il y a plein de coins et de recoins incroyables, pas un meilleur que l’autre, tout dépend du point de vue, du moment et des circonstances, le plus important c’est de bien en profiter, d’en garder des souvenirs magnifiques et inoubliables.

Les voyages sont des expériences uniques et non transférables. Et comme l’a dit un célèbre écrivain « les nationalismes guérissent en voyageant »…

Mais aujourd’hui je veux m’attarder sur l’île de Minorque, tellement de choses ont été écrites sur cette petite île, « Si la Méditerranée était un livre Minorque serait un merveilleux poème lu à voix basse »… qu’il est difficile d’en ajouter d’autres.

Les îles Baléares beaucoup de monde les connait, Majorque, la grande île, connue par ses touristes allemands qui envahissent les petites et grandes villes de la Serra de Tramontana, ou Ibiza, où les fêtes s’enchaînent jour et nuit. Mais en vrai, il faut chercher plus loin que tous ces clichés, parce que la vraie Majorque ou la vraie Ibiza existent toujours, la où les gens du terroir ont leurs propres coutumes et vivent bien différemment des touristes qui ne cherchent qu’à se bronzer. Parce que voyager et être touriste n’est pas toujours équivalent. Heureusement.

Mais Minorque ? Qui connaît Minorque ? L’île mineure, la pointe la plus orientale de l’Espagne, là ou le premier soleil se lève…? Telle est la question que le magazine Elle s’est posée cette semaine. Un petit article pour une petite île, des belles paroles pour une belle île ! L’année dernière c’était Le Figaro qui en parlait.

Je vous laisse déguster par vous-mêmes et voici quelques liens pour commencer votre évasion, bon voyage 🙂

Si après tout vous êtres prêts à faire les bagages, passez par ici, le Lieu Unique, Minorque…

Minorque

 

Animation Flash

Rendez-vous sur Hellocoton !

Minorque

De cavalls menorquins a terres franceses

Vet aquí un tros d’història que també format part de la Fira…

Es tracta d’una història que començà l’any 2003, sembla ser, que de vegades, la lectura d’articles periodístics, sigui quina sigui la temàtica, pot fer canviar, molt o poc, la vida d’algunes persones. Els ulls s’obren cap a nous ventanals i les inquietuds evolucionen. I això és el que més o menys va passar a Jean-Bernard i Corinne Abadie.

Els Abadie vivien tranquil.lament a la remunta de Castera, plàcidament compartien el dia a dia amb vaques lourdeses i cavalls anglo-àrabs, 25 hectàrees de praderies no massa lluny de la ciutat de Pau, al sud de França, en el departament dels Hauts-Pyrénées. Tal i com ells relaten, la mà al cor, el seu va ser un amor a primera vista. La fotografía d’un cavall de pura raça menorquina a una revista especialitzada els despertà l’interés cap a aquesta raça, encara desconeguda per a ells fins al moment. Acte seguit es presentaren a la fira Cavall-Passió d’Avinyó i allà pogueren veure, ulls ben esglaïats, a Nectar GSM, que els captivà, tant per la seva bellesa i elgància com pel seu saber-estar i la seva mirada viva.

I d’Avinyó… a Menorca, les seves ganes de conèixer de prop i de primera mà aquests sumptuosos cavalls eren fortes…descubrir Menorca, la seva història, la seva bellesa i els seus cavalls, un vertader programa turístic! Arribaren a l’illa els dies en què, ara fa precisament 6 anys es celebrava la Fira i Concours Morfològic de Cavalls de Pura Raça Menorquina, no coneixien ningú però van caure rendits a l’encant de Menorca, de l’acollida que tingueren, de la gent sincera i apassionada, i del seu amor envers els cavalls negres, un amor gairebé palpable. Resultat, en el viatge de tornada no eren 2 sinò 7, va ser allò de “arribar i empèneyer”, primera visita i 5 cavalls de pura raça comprats! La decisió estava presa, a partir d’ara, Remunta de Castera es dedicaría als cavalls de pura raça menorquina…

Una aventura que venia tot just de començar, no n’eren grans coneixedors, però vivien una espècie de fascinació, que es convertí en el motor per seguir endavant. Tenien la impressió que aquest cavall tant guapo i encara desconegut a França, podía tenir un futur dins el món de l’equitació moderna. Impressió que pogueren constatar quan començaren a treballar amb aquests cinc cavalls.

“Ensellats els cavalls descobrirem una gran disponibilitat, un cavall generós, no dòcil a primera vista però un cavall que escolta, i sobretot, molt intel.ligent… No és un cavall que té por només de veure passar una papallona…! Cavalls que es manifesten quan están una mica intranquils i que saben escoltar les nostres respostes… Impossible d’explicar en paraules, tan sols els cavallers que han muntat ho saben comprendre. Són cavalls extremadamen sociables!”, no fa falta afegir res més a les paraules de Corinne.

Ella vol deixar ben clar que aquest treball diari que realitzen, des de França, amb una vintena de cavalls de pura raça menorquina no seria possible sense tenir present l’essència menorquina i sobretot respectant les regles inculcades per l’Associó de Propietaris i Criadors de Cavalls de Raça Menorquina.

Com que no volen sortir-se del camí iniciat pels menorquins, l’any 2005 van crear el Sindicat Nacional de Criadors i Propietaris de Cavalls de Pura Raça Menorquina a França (S.N.E.P.C.P.R.Me). Amb els càrrecs de President i Secretària, ells s’ocupen dels registres de nous propietaris o criadors, de la tramitació del “Código Ganaderia”, de l’actualització del Passaport Internacional pels cavalls que viuen a França, dels actes de naixament, etc. Els resulta incondicional el recolzament que reben per part de l’Associació menorquina, i volen agraïr publicament a Nuria i Dolors, les dues interlocutores indispensables, professionals i simpàtiques, que des de Menorca aporten un gra d’arena a la vida d’aquests cavalls en terres franceses.

Una vegada per any es reuneixen en Comissió de Valoració dels Reproductors, tots els pollins de pura raça menorquina que viuen a França es presenten i els Abadie, juntament amb un jurat, vetllen per tal que tots els tràmits administratius estiguin al dia… Són dies de feina però alhora és el moment de compartir el seu amor pels pura raça menorquina.

De vegades, però, com en tota història d’amor hi ha daltabaixos, moments d’inquietud i en certes ocasions s’han de batre contra aquells que intenten esquivar les regles, Corinne i Jean-Bernard només entenen de papers legals i de regles, sempre en consonància i respecte als principies establerts per l’Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina. Tan és així que el futur del S.N.E.P.C.P.R.Me és una mica incert, ja que el més dur és que l’administració dels Haras Nationaux Français reconegui plenament els cavalls de pura raça menorquina, tant els pollins nascuts ja a França com els cavalls importats. Es per això que un contracte entre el bressol de la raça, és a dir Menorca, i l’administració francesa està en tràmits…

I és que la generositat de Cavall, Oki, Gypsi, Alto, Adaggio, Aria, Amadeus, Lester o Curro, entre d’altres, ben mereixen tenir els papers en regla! D’amor no els en falta, i els Abadie es passegen gojosos i cap ben alt per ciutats franceses ensenyant la doma menorquina i presentant al ritme de la música aquests cavalls negres, purs, de fortes crinères i que entren en simbiòsi perfecte amb l’home, com la que aquests dies es viurà a Es Mercadal amb la celebració de la XIVena Fira i Concours Morfològic de Cavalls de Pura Raça Menorquina.