Voldria avui fer sortir el català en aquest escrit, voldria fer-me entendre per tothom en un sol batec de mans, és impossible, i millor, molt millor !! Així podem encara gaudir de la diversitat lingüística i cultural d’arreu del món, i podem encara descobrir-nos els uns als altres, sinò la vida seria massa avorrida.
Potser em coneixeu o potser no, poc importa, aquest quadern no és un mirall de la meva vida privada sinó més bé una caixa de pandora (on hi jauen tots els béns) que vaig obrint a poc a poc i desvetllant inquietuds, reflexions, moments d’oci, curiositats i moltes altres coses que trobarem al llarg del camí.
Les meves escritures seran llavors en francès, o en català o en castellà, segons d’on vingui el vent, segons les ganes o segons els impulsos. Puc dir que la meva vida és, la visc en francès, el meu dia a dia, els meus pensars, el meu quotidià. Però com que, de moment, no som capaç de saber en quina llengua em trobo més còmode … llavors he decidit emprar-les totes tres, com faig gairebé sempre. Tradueixo (i escric) del francès al català i viceversa, dóno classes d’espanyol i … quan les portes professionnals es tanquen són el francès i el català que cohabiten harmoniosament.
Que ningú dubti en contactar-me si té ganes de dir-me alguna cosa… La meva adreça la podreu trobar allà on hi ha escrit « Me dire quelque chose ? »
Bona sort i fins ben aviat 🙂
