Virtual (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició): Que no és sinó en potència. Portar una realitat virtual a tota la seva plenitud. Que ha estat creat artificialment, per analogia amb el món real, i es representa en un sistema audiovisual. Espai virtual. Imatge virtual.
Real (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició): Que té una existència efectiva. La seva alegria no és pas fictícia: és real. La seva calma és més aparent que real. La meitat dels fets que conta no són reals sinó imaginaris.
Qui digui que el món virtual no té res a veure amb el món real s’equivoca. Actualment sentim parlar dia rere dia de móns virtuals, d’Internet, de xarxes, d’anar en compte, de desconfiar d’aquella gent que s’amaga darrere pseudònims i altres penúries que ens poden passar a tots aquells que acostumam a navegar.
Es veritat però amb matisos. Si naveguem hem de ser bons capitans, agafar fort el timó i conèixer a fons les entranyes d’aquest mar per on solca el nostre vaixell. Qui és bon capità no té por de les onades. Qui navega amb un bon vaixell es sent fort i amb energia per combatre les tempestes.
Però els capitans, els tripulants i els mariners saben també assaborir la vida peus a terra. Quan baixen de la seva nau després de donar la volta al món (virtual) tenen ganes d’abraçar aquest altre món (real) que és l’inici de tota existència. I és que sense realitat no hi haurà mai virtualitat.
Qui digui que el món virtual no és món s’equivoca. Tots els móns són móns sempre i quan comencin d’una vertadera existència. Virtualitat i realitat van de la mà. Actualment, sí.
