Un temps de pausa per a cada moment i un moment de presses per a cada temps.
Voldria, a prop de vosaltres, poder arrimar la meva espatlla i riure i plorar. Voldria, lluny de vosaltres, poder aixecar el cap i córrer i fugir. Qué fàcils i difícils són les ombres per les quals s’ha d’avançar. Punts negres, punts llisos i intermitents que vull seguir tot intentant trobar un forat de llum. Llums que m’encanten i encanteris que m’agafen, i els punts, negres i amb llums, dónen voltes al meu costat, dansant agafats per la mà.
Un temps que esdevé un cercle i un moment format per uns punts.
Punts. Tu i jo, ells i nosaltres, tots junts. Mans lliscoses que no s’atreveixen però que volen. Volar anant més enllà, sempre al voltant d’aquests punts i d’aquests temps que són teus i són nostres. Veig punts i veig cercles. Gent que dansa, a prop i enfora, espatlles per arrimar.
Temps i moments.
