Es va presentar com a dissenyador de lletres, tipògraf « fa gran » va dir ell, i vaig pensar, ben dit, has sabut ben començar! Damià Rotger Miró té la sort de ser un dels que de la seva passió n’han fet una feina. I és així normalment, com neixen els grans professionals.
Va ser l’altre dia, quan gràcies, una vegada més, a Internet, vaig poder connectar amb la ràdio i escoltar alguns dels projectes professionals de Damià, així com també del seu company Pau, que estava de desplaçament i és clar, això ja feia una mica massa lluny de la meva ciutat i el sentia mooolt d’enfora. En fi, el que volia dir és que em va entusiasmar, sobretot, les ganes amb les què aquests dos joves s’agafen a la seva feina. Suposo que la meva orella estava ben atenta ja que m’agrada molt, sense tenir ni un mínim de coneixements, la tipografia o el disseny de lletres. Sí, perquè no, a més en el fons, a mi m’encanta jugar amb les lletres, o sigui, que alguna cosa sí té a veure.
Precisament, és aquest joc amb les lletres que ha empès Damià i Pau a crear un alfabet per a persones dislèxiques. Em va semblar una idea preciosa i meravellosa. Sobretot si és planteja cara a l’aprenentatge de la lectura, pels nens. Moltes vegades, amb el pilot automàtic que anam, no donam a la forma de les lletres la importància que aquesta té. A tall d’exemple, Damià va explicar que era impossible per una persona llegir una novel.la escrita en lletres majuscules, segurament molts de nosaltres mai haviem pensat en aquest fet, però precisament això demostra que el disseny de les lletres no és un detall infim, ben al contrari. He de confessar que de vegades he comprat algun llibre empesa per la bellesa de la seva portada. A part de les imatges, les lletres també signifiquen, per tant, alguna cosa.
Heu intentat mai, anar a la pesca d’alguna lletra de l’alfabet, buscar-la on sigui, triar una L o una J, una B o una P, i fer tot un escrit utilitzant només paraules que comencen amb dita lletra? Jo ho he fet, i estic segura, que a part del nivell de dificultat sintàctica i semàntica de les paraules que em donaven joc, l’elecció de la forma d’aquesta lletra també hi va tenir molt a veure. No és el mateix una B recargolada que una B rectilínia, per donar un exemple.
Però aquest alfabet per a dislèxics no va ser l’únic projecte del que va parlar Damià.
El gran treball de Rotger Miró, el que l’any 2009 li va obrir les portes al Premi Anuaria de Tipografia, és la Lullius que creà en homenatge a Ramón Llull. A dia d’avui el dissenyador de lletres està encara perfeccionant aquesta creació, cercant lectures actuals de la tipografia Lullius i dissenyant també els fleurons que l’acompanyen. Els fleurons (floró en català) són uns elements decoratius, ornaments i flors (d’aquí el nom, de fleur en francès que vol dir flor) que s’utilizen, moltes vegades com a marca de l’impressor o de l’editor. I demà mateix, a Palma, en el marc de la fira del llibre, Damià donarà una xerrada on explicarà tot aquest procès de creació i disseny de la Lullius.
Des de l’estudi Dúctil, Damià i els seus companys creen, dia a dia, identitats corporatives i disseny editorial, exposicions i arquitectura.
El també premi Laus ha donat una empenta i ha reforçat el valor de les lletres com a art gràfic, està contribuint a què les lletres esdevinguin quelcom més que l’eina -o la cosa- a través de la qual els nostres ulls llegeixen. Ara, les lletres i la tipografia recobren una importància, potser una mica perduda, dins de la comunicació visual, dins del món de l’art i de la creació.
Dissenyador de lletres, sí, perquè tipògraf « fa gran » i sona estrany i es confón amb topògraf…
PS. I em va semblar que Damià té una veu prou radiofònica!
PSS. I un altre dia us explicaré com Damià va dissenyar la meva M que penja a la dreta d’aquesta pantalla, un M de Margarida, una M farcida de colors com idiomes hi ha…
